Obrim la temporada 2014-2015 27 Agost
Obrim la temporada 2014-2015 de l'Esporles B.C.
de la mà de l'exjugadora del Club "Aina Font de Benito".
Ja s’acosta el final de l’estiu i les pistes de bàsquet ja han tornat a obrir les portes i a sentir el soroll de les pilotes botant, aquell soroll tan especial que fan les xarxes de les cistelles que tan ens agrada quan les pilotes entren netes, els jugadors/es amb il·lusió i ganes de jugar i entrenar, els entrenadors amb nous grups per dirigir i amb la il·lusió de retrobar-se tots amb els companys/es i rivals per les pistes de bàsquet.
Després d’un llarg i intens estiu cercant entrenadors/es, planificant i valorant les coses ben fetes i les coses a millorar de la passada temporada, ens disposem a iniciar la temporada 2014-2015 amb molta il·lusió, amb nous reptes i noves propostes per intentar millorar la formació dels nostres jugadors/es i dels seus formadors. Un repte que durà molta feina i que el seu èxit final serà la implicació de totes les parts del club, des de les famílies, simpatitzants, socis, directius, tècnics i de tots els jugadors/es de totes les edats i categories. Enguany posarem en marxa dos projectes paral·lels, per un costat i com cada temporada, seguirem fent feina amb un projecte formatiu de jugadors/es on incorporem una nova figura que ajudarà a la millora tècnica dels nostres jugadors/es i un altre projecte que apareix degut a la problemàtica que darrerament ens estem trobant tots els clubs per trobar entrenadors/formadors cada temporada, aquest projecte formatiu de tècnics està encaminat a donar la millor formació possible a tots aquets joves que volen començar en aquest món i seguir formant als tècnics que ja tenen una experiència. A les reunions que es faran a principi de temporada vos acabarem de donar més detalls d’aquests dos projectes.
Per un altre costat, quan una nova temporada de bàsquet comença, els responsables dels projectes cerquem fórmules per motivar i il·lusionar a tots els components del club. Creiem que un exemple a seguir i que demostra que d’un club honest com l’Esporles B.C. també poden sortir bons i bones jugadors/es i tècnics, amb reptes personals i sobretot amants del bàsquet. Un d’aquets casos, com n’hi ha d’altres és el de n’Aina Font de Benito una ex-jugadora de l’Esporles B.C que tot seguit vos presentarem de la mà de n’Àlex Coll el nostre director tècnic.
Entrevista a n'Aina Font de Benito:
Abans de començar, demanar disculpes al món del periodisme, ja que ni jo tinc experiència en fer entrevistes ni n’Aina en ser entrevistada, o sigui, això és més una conversa entre un entrenador i una jugadora a qui els uneix la passió pel bàsquet i que han tingut el privilegi de gaudir experiències conjuntes en aquest món.
N’Aina és una jugadora de bàsquet de la generació del 95’, amb la qual he tingut el privilegi de compartir amb ella dos Campionats d’Espanya com a tècnic. Potser no ha estat una jugadora mediàtica com altres de la seva generació de Balears i que han iniciat nous reptes de bàsquet obrint fronteres. N’Aina ha jugat a la selecció Infantil Femenina de Balears i els dos anys de Cadet, quan la vaig conèixer era una jugadora que destacava principalment pel seu físic, però el seu caràcter lluitador i de feina constant, l’ha duit a ser una jugadora que ha millorat molt tant en l’aspecte tècnic com personal, sobretot de la mà del programa del CTEIB. Tot això l’ha duit a poder viure aquesta temporada passada una experiència internacional que ella ens contarà, però anem per parts:
Àlex: Hola Aina, en primer lloc per què el bàsquet? Quan comences i on?
Aina: Quan era petita jo feia gimnàstica rítmica, però les meves amigues ho van anar deixant, i jo un poc influenciada per la meva mare que havia jugat a bàsquet vaig començar a jugar a l’Esporles B.C.
Què és per tu l’Esporles B.C.?
Per jo l’Esporles B.C. serà sempre Ca meva, plaer, família, els inicis de la meva vida en el bàsquet. Sempre que estic per Esporles i tinc un moment sent que he de passar a veure qualque partit dels equips d’Esporles.
Quin record o anècdota destacaries pel teu pas de l’Esporles B.C.?
N’hi ha molts, però potser un que em va marcar i que sempre record va ser en el campionat de Mallorca mini, que quan faltava un segon per acabar el partit em van fer una falta. Perdíem d’un punt, si ficava un anàvem a la pròrroga i si ficava els dos guanyàvem. Bé, vaig ficar el primer i el segon amb els nervis no sé ni on va anar la pilota. Queda com a anècdota que la jugadora que li va fer la falta, després seria companya seva a la selecció Balear i de vegades ho comenten i recorden. Direm que van jugar la pròrroga i van guanyar el partit.
En un moment de la teva vida com a jugadora et plantegen entrar en el programa del C.T.E.I.B. Com ho reps?
En un principi se’m plantegen molts de dubtes: què passarà amb les amigues, la família, el club, el poble..., però gràcies al suport dels meus pares vaig prendre la decisió de viure aquesta experiència i no me’n penedesc de res, sinó ben al contrari.
Quins canvis van suposar el C.T.E.I.B. a la teva vida?
Sobretot el canvi de rutines, dos entrenaments al dia, el dormir (a jo m’agrada molt), els horaris d’estudi i temps de descans. Has d’aprendre a organitzar-te. És curiós que els meus pares que van ser els que em van empènyer a viure aquesta experiència, va arribar un moment que em veien patir i es plantejaven si era el millor per jo, però en aquells moments qui tenia clar que no volia deixar-ho era jo.
Què destacaries d’aquesta experiència?
uf, moltes coses. El sentiment de companyerisme, el suport que reps de la resta de companys i companyes en moments durs. Allà tothom s’ajuda, hi ha un sentiment de passió per l’esport molt gran en tots els sentits, i no tan sols amb els companys del bàsquet, sinó amb els companys dels altres programes esportius amb els que compartíem hores d’estudi i de lleure. Allà vaig conèixer el que era lluitar de veritat per un equip, cosa que ens va transmetre sobretot en José Luís Alberola, que al final era com un pare per nosaltres.
Si no vaig errat, fins a dia d’avui han passat pel programa del CTEIB un total de 5 jugadors/es que es van iniciar en el bàsquet a Esporles: dos jugadors (Francesc Alemany i n’Adrià Acker) i tres jugadores (Elena Macein, Laura Macein i tu mateixa), enguany entren dos més, na Mar Talens i en Pol Nicolau.
Què els recomanaries a Na Mar i En Pol que comencen aquesta etapa?
Sobretot que gaudeixin del bàsquet i dels grans tècnics que tindran. En un principi sembla que és molt dur i dubtes de si ho aguantaràs, però la lluita del dia a dia pel bàsquet i els companys t’ajuden a superar-ho tot, (acaba molt expressiva i amb una cara de felicitat dient:)és molt “guai”.
La temporada passada acaba la teva etapa de CTEIB i decideixes partir cap a l’estranger:
Per què Suïssa (Ginebra)?
Mira, et seré sincera després de 4 anys de fer feina molt dura al C.T.E.I.B. a Mallorca només quedava la sortida del Bahía Sant Agustí com a opció de nivell per jugar a bàsquet femení i a part de ser una opció complicada, a més sempre han estat les meves màximes rivals (somriu dient: de bon rollo). En aquests moments, igual altres companyes de la meva generació ens comencem a plantejar altres sortides.
Jo tinc la doble nacionalitat amb Suïssa, i la meva mare en un viatge a Suïssa per veure a la família, va xerrar amb un cosí i aquest li planteja l’opció d’anar a una acadèmia de bàsquet que hi ha a Ginebra. Vaig a veure com és, m’agrada i prenc la decisió de partir.
Quines diferències has trobat amb el bàsquet Balear?
La principal diferència i que m’ha sobtat molt, és l’ individualisme que hi ha entre les jugadores. Supòs que això ho fa el bàsquet professional, però a jo em costa molt d’entendre venint del CTEIB on el principal era l’equip i el companyerisme.
On has jugat? Quins campionats?
He jugat a la primera divisió Suïssa, el que seria la Lliga Femenina a Espanya i a la segona divisió Suïssa. Evidentment el nivell no és el mateix que hi ha Espanya, però per jo ha estat una experiència genial.
També he jugat el Campionat d’Europa universitari on hem quedat sots campiones. Per jo, estar al costat de jugadores tan bones i poder jugar amb elles ha estat brutal.
T’ha estat difícil el canvi?
El primer any ha estat molt difícil per jo, en un primer moment em vaig plantejar anar allà per aprendre bé el Francès i ja el segon any començar a estudiar, però una malaltia em va fer aturar 3 mesos, tornar a casa i passar un poc de depressió, però com soc una lluitadora i m’agrada tant el bàsquet ho vaig superar i vaig tornar per aprendre bé el francès, per poder aquesta temporada començar a estudiar la carrera de biologia (ja que es considera una amant dels animals) a la universitat de Ginebre. La convivència allà també ha estat un repte a superar, visc en un apartament molt gran del club compartint amb altres jugadores amb tot el que això suposa, neteja, convivència, espais compartits, etc... La gent d’allà és molt tancada i a més el clima tampoc és el de Mallorca, no fa tan de sol, sort del llac, sinó em seria més difícil l’adaptació. Però l’experiència que m’està donant val la pena.
Què és el que més enyores?
(sense dubtar contesta molt ràpidament) Tot el que suposa Mallorca per jo, sóc una enamorada de Mallorca. La família, els amics, el bàsquet en general el de l’Esporles on vaig començar i el del CTEIB.
Ara tractarem temes un poc més personals per conèixer-te un poquet més:
Una Beguda?
un te.
Un menjar?
La paella.
Una pel·lícula?
Space Jam i Mulan ( tot i que li fa un poc de vergonya, em confesa que és una amant del món Disney. No hi ha cap problema Aina jo també )
Un llibre?
El petit Príncep.
Un tipus de música o una cançó?
M’agrada escoltar tot tipus de música.
Un racó on et perdries per Mallorca?
N’hi ha molts, però potser si n’he de triar un, Sa Galera.
Un desig?
Arribar a jugar a una Selecció Nacional.
Una recomanació per tots els jugadors i jugadores de l’Esporles B.C.?
Primer de tot els diria que s’estimin el seu club, l’Esporles B.C., i que no s’oblidin mai d’on vénen arribin on arribin en el món del bàsquet. Que s’ho passin molt bé i aprenguin molt de bàsquet amb molt de compromís i feina.
Aquí acaba l’entrevista amb n’Aina, en nom de l’Esporles B.C. agrair-te la teva predisposició per fer-te aquesta entrevista per iniciar la temporada 2014-2015 i utilitzar-te com un model a seguir pels jugadors i jugadores de l’Esporles B.C. Desitjar-te el millor futur tan en el personal com en l’esportiu.
Moltes gràcies Aina, després d’aquesta entrevista puc dir que una gran jugadora i persona durà amb orgull el nom de l’Esporles B.C. per allà on vagi i el deixarà ben alt.
L’Esporles B.C. sempre serà ca teva.
